Idea absurda atemporal en un bus (no de dades)

No sé quin és el meu espai democràtic de feed-back (reembolso per al Savater & Co.) i ho excreto aquí mateix. Ningú es queixarà i el garbage collector ja se n'encarregaria en el moment que fos pertinent. Un no ha de ser responsable ni dels seus pensaments ni dels seus posts, només faltaria! Ja tinc prou feina en llevar-me cada matí més d'una hora abans i arribar cada dia més d'una hora després, només perquè utilitzo un objecte gran per fora i petit per dins que s'anomena autobús i que al darrere porta un distintiu acreditatiu amb l'acrònim SP i un gran pòster que des de dins es veu com una xarxa de punts que mareja quan la teva massa inercial no pot seguir amb tota precisió les forces de marea del contenidor ni els modes òptics de la interacció elàstica amb els veïns de diferent massa. El més sorprenent és que tota la colla de gent que amb una santa pauciència constant fan l'esforç titànic de pujar al vehicle cada dia de l'any, es veuen, de tant en tant, pertorbats de la rutina que evita la reflexió (per sort!) per un grup d'uns tres o cinc individus amb dispositius electrònics de validació de la targeta; senyal inequívoca que les autoritats no només no s'adonen que els superherois del relat, tot i estar sotmesos sovint a la incomoditat extrema i als retards evitables (per no parlar de la temperatura i les olors --o els altres sentits en general--), cada dia van i agafen el puto autobús i paguen la targeta. I quan se'ls acaba, en compren una altra!, enlloc de veure's alliberats per sempre i fugir corrents.

Així, dia rere dia, aquests herois ciutadans aprofiten les seves hores de son per estalviar energia i carburant, mentre (si no se'ls tanquen els ulls o bé alguna cosa més interessant els distreu --ja enteneu--) veuen per la finestra translúcida (pel cartell de pixels) com una infinitat astronòmica de vehicles polutors col·lapsen la ciutat i l'atmosfera amb una dedicació devota.

Dit això, jo proposaria un canvi de perspectiva i una mostra de bona voluntat. Primer: aquests revisors, el que podrien fer és revisar. Revisar que la temperatura interior del carruatge no fos superior a la que recomana la OMS. Revisar que l'acceleració tangencial no sigui sempre suficient per a estripar el teixit cartilaginós de l'os al moment de fer una rotonda (vaig patir una contractura cervical per un succés d'aquests i només tinc 30 anys --només... i dient aquestes barbaritats, no com el de Azúa..--, no vull ni pensar en el meu avi que me la triplica (l'edat) i que quan aconsegueix defugir la vigilància s'escapa i se'n va tot sol a fer uns callos ves a saber on amb l'excusa que, Quan em veuen em deixen seure). Segon: la figura del revisor podria bescanviar-se per la d'incentivador social en l'ús del transport. Consistiria en el mateix patró aleatori de sorpresa dels usuaris, però a l'inrevés. Se'ns demanaria la tarjeta, en cas que no en portèssim se'ns donaria amablement les gràcies i ens dirien, Un altre cop serà, però en cas que en portessim i estés al dia ens donarien 200€ (en època de recessió econòmica) i un apartament a Vandellòs quan la cosa vagi com la seda.

A part d'això, si tot s'està encarint per la gasolina i els transportpublicistes fem mans i mànigues per no gastar-ne, podríem anar al DIA i enlloc d'ensenyar-los el codi de barres perquè ens donin vals d'oferta per productes que no comprem habitualment (però que compren persones que compren el mateix que comprem nosaltres, segons un càlcul d'unes correlacions extranyes --fetes en python, gairebé segur--), ens descontessin la part proporcional de carburant que no hem gastat.

Reconec que aquesta parrafada il·legible és més producte de la meva deformació (no formació, no) que d'altra cosa, però una mica de raó si que tinc, oi?

Accepto donacions per a un Segway i espero amb confiança la cristal·lització de la via pública.
Ramen.