Avui ho puc dir alt i clar, i amb convenciment, tenacitat i, sobretot, proves empíriques: sóc un freak.
Ahir al vespre vaig anar a la presentació del framework de desenvolupament d'aplicacions per .NET CSLA, que oganitzaven els de BCNDev i Micro$oft al cibernàrium. Arribo a 2 de 6 (començava a les 6) i vaig a fer un tallat al bar perquè no em deixaven entrar. Cap a menys cinc vaig cap a l'entrada i em fan esperar, perquè l'auditori encara no està obert. Comença a arribar gent. Són i vint i ja sóm uns 30 que esperem a la porta. Tot homes, alguns semblen més anats de la olla que els altres. Algun típic informàtic autista i alguns més normals. A dos de set entrem. La conferència va prou bé, tot i les dificultat tècniques de la retransmissió en directe via web. L'home té sentit de l'humor. Per provar el micro li diuen "say something" i ell respon "say somethin" :S També fa alguna broma sobre els bugs de microsoft, durant la xerrada.
A l'acabar el que l'ha presentat diu que el Rockford ha portat dos llibres i que els sortejaran. El mètode és que ells han escollit dos números de dues xifres i qui l'encerti, se n'endú un. Fem una primera ronda i ningú l'encerta. Com que veuen que pot anar per llarg, decideixen donar pistes i dir Fred o Calent, però tampoc xuta. Llavors el Lothka diu "has anybody read the Hickhicker Guide to the Galaxy...", i jo noto, instantàniament un click al processador, agafo aire i constato que ningú ha dit res, llavors, amb veu ben alta dic: "forty two". Silènci. Jo no m'atreveixo a aixecar-me, però el Lothka em mira mig somrient i em diu, "you said forty two, didn't you?", "Yes", "This book is for you, then". Llavos, posant-me una mica vermell, m'aixeco i vaig a buscar el llibre, firmat per l'autor, mentre la gent es pregunta qui és el capullo que ha dit 42 i perquè. Jo somric per dins i li dono les gràcies al Guille per haver-me parlat del Douglas Adams. A partir d'ara sempre duré una tovallola a sobre.
