Idea absurda de diumenge a la tarda (1)

La calor ha disminuït considerablement i hi ha una calma de dia de vacances. Només se sent el bordar dels gossos i el soroll dels ocells a l'arribar el capvespre. Noto a la pell la fresca relativa d'un petit corrent d'aire que s'ha equivocat d'època i de dia. De tant en tant, rarament, sento el soroll somort d'un cotxe que passa. Veig des de la terrassa que la piscina s'ha buidat i ja no hi queda ningú, està tot desert.

Però estic a Barceona!, just al costat de la Meridiana! Raó: la final d'España i ¿Alemania? No, si jo tampoc ho entenc...

De cop, m'adono que el gibrell que hi ha al final del conducte de l'aire acondicionat torna a estar ple, apunt de vessar. Cullons!, no sabia que l'AC generés tanta aigua. De cop, se m'acut que quan hi havia la pitjor sequera del segle (ara sembla que no n'hi ha i confio que les autoritats que vetllen per al nostre bé sense descans ja ens avisaran d'aquí poc del proper perill imminent) ens podien haver dit a tots: poseu al màxim els vostres aires acondicionats i recolliu l'aigua! (o anireu a l'infern, clar).

M'acabo la cervesa i vaig cap a l'habitació. De reüll veig un llibre de termodinàmica i em ve al cap alguna cosa del motor perpètu...

Dilogs

Bé, la veritat és que tenia moltes ganes de fer un post sobre lo imbècils que són al Picnic de Sant Andreu (que no són de Gràcia, però que tampoc me'n fan) perquè van començar seguint la norma meta-física de la Gijonenca (que està jus davant i deu aportar una competència tan gran que han decidit fer un holding) de que no es poden posar tres gustos en un gelat de terrina petita (perquè sinó l'univers es destrueix, o alguna cosa pitjor, com que és obligatori veure el futbol i anar a missa) i han seguit amb la encara més increible atenció al client de que quan demanes una terrina petita (crec que tinc dret a fer-ho) de dos gustos (sembla que tinc dret a fer-ho), acabes amb una bola de gelat d'uns 40gr. tirant llarg qué és com la que et donarien a qualsevol restaurant xinés per postres, on hi ha un gust diguemne bàsic i una beta infiltrada d'un segon gust que, casualment, és d'un altre comensal proper, i per la qual al Picnic et fan pagar la no despreciable quantitat de 1.90€. No és que hom no disposi de 1.90€, si no que per 1.90€ m'espero que m'omplin la terrina petita, que és el que he demanat, ja que si hagués volgut els hauria dit que si em podien posar una bola de gelat en una terrina petita (o en una grossa, ja que si la quantitat no depen de la terrina, ja veus), però el que vaig demanar és una terrina petita de gelat de taronja i yogurt[1].

Total, que com que no tinc ganes de cagar-me amb uns que sembla que també s'hagin d'aprofitar dels treballadors normals (encara que, a diferència del que passa normalment en aquesta gran Europa que estem construint, ara no només se n'aprofitin aquells poderosos omnipotents i que no són substancials --com els Bancs de Las Uvas de la Ira--, sinó aquells dels qui sóm els seus clients --com els germans de les novies dels veins de Las Uvas de la Ira que condueixen els tractors que destrueixen el que abans era de tots--) i volia, en canvi, aprofitar per fer notar que hom també, de tant en tant i més que res per no caure en el costumbrisme, ha fet una cosa que pot semblar útil per a alguns (i d'allò més absurda per altres), però de la que, mira, no me n'arrepenteixo i he fet amb il·lusió: he traduit Dilogs al català. Ho he fet perquè m'ha donat la gana, tampoc ens hem de posar trascendentals, ara.

[1] he d'agraïr, es clar, que no fossin tampoc tant absurdament literals com per construïr-me expressament una terrina petita de gelat de taronja i de yogurt, perquè sinó hauria d'haver-me trencat les dents per donar-los 1.90€ amb la mateixa precisició linguística.