diumenge, 29 de juny del 2008

Idea absurda de diumenge a la tarda (1)

La calor ha disminuït considerablement i hi ha una calma de dia de vacances. Només se sent el bordar dels gossos i el soroll dels ocells a l'arribar el capvespre. Noto a la pell la fresca relativa d'un petit corrent d'aire que s'ha equivocat d'època i de dia. De tant en tant, rarament, sento el soroll somort d'un cotxe que passa. Veig des de la terrassa que la piscina s'ha buidat i ja no hi queda ningú, està tot desert.

Però estic a Barceona!, just al costat de la Meridiana! Raó: la final d'España i ¿Alemania? No, si jo tampoc ho entenc...

De cop, m'adono que el gibrell que hi ha al final del conducte de l'aire acondicionat torna a estar ple, apunt de vessar. Cullons!, no sabia que l'AC generés tanta aigua. De cop, se m'acut que quan hi havia la pitjor sequera del segle (ara sembla que no n'hi ha i confio que les autoritats que vetllen per al nostre bé sense descans ja ens avisaran d'aquí poc del proper perill imminent) ens podien haver dit a tots: poseu al màxim els vostres aires acondicionats i recolliu l'aigua! (o anireu a l'infern, clar).

M'acabo la cervesa i vaig cap a l'habitació. De reüll veig un llibre de termodinàmica i em ve al cap alguna cosa del motor perpètu...