Sentiments contradictoris de capvespre usb

Hi ha dies de decepció gris d'errors de compilador i de llàstima blau fosc d'algoritmes que retornen null o que, simplement, no retornen i creen més gris i més gris fins que desborden la pila (que és multicolor, com la vaca aquella que estava a la falda de la muntanya).

En aquests dies és quan recordo que hom va dir que El poder no és algo que s'hagi d'exercir, sinó que és algo que s'ha de controlar i a qui la consciència, que no s'havia adormit del tot, li va respondre, a cau d'orella, que La creativitat no és algo que s'hagi de controlar, sinó algo que s'ha d'exercir.

Dels dos, el del mig va suspirar i tot mirant cap al zenit amb la vista a l'infinit (on es troben els rajos paral·lels), va dir: però tot apunta a que ho estem fent a l'inrevés.

I així tots cinc van sucar la seva Magdalena en un socabró de café amb llet i van enterrar el cap sota l'ala, mentre rebootaven el kernel contra les llambordes inexistents del camí de la veritat.

Prejudicis

JavaScript sona lleig, però des que he hagut de fer algo més que copiar un troç d'algú que potser no sabia ni què feia, i amb la sort d'haver trobat algun link [1] més que interessant, puc dir que la primera impressió és que tots aquells que diuen que "el javascript és orientat a objectes, si bueno, però...", com dient "quina merda", s'equivoquen. És molt millor del que sembla, però és fortament no trivial i, de fet, bastant subtil.

Aquest descobriment que contradiu tota experiència anterior és motiu suficient per dir: "Ara sí que no entenc res..." i somriure llargament.

[1] http://javascript.crockford.com/javascript.html

Rapidesa institucional 2

Tenint en compte que vaig fer una transferència de 150€ al Departament de Física Fonamental, amb data de 16 de juliol d'aquest any, penso que tampoc hauria estat demanar massa que, des de l'esmentat dia 16 fins ahir mateix, quan els vaig enviar per fax la còpia del comprovant de transferència, haguessin pogut trobar-la ells solets. En primer lloc, perquè després d'haver marxat d'una feina que no em compensava, potser no fora pas excessiu que parin d'enviar-me emails del típus: "No trobem els diners". Home, reconec que el de l'agència es va equivocar a l'itroduïr el codi intern absurd que marcava de forma única quina transferència era la que jo havia fet, però, pensant-hi una mica, arribo a la conclusió que no pot haver-hi més de set-cents ingressadors potencials homònims a mi i que hagin aprofitat aquest estiu calurós per a fer una transferència d'una quantitat exactament igual al mateix número de compte que m'havien assignat a mi i amb un assumpte que té una variabilitat tant minsa com la que pot produïr un empleat de banc estandard a l'equivocar-se al picar el codi. Així i tot, haurien de llegir-se unes set-centes línies i comprovar-les meticulosament, cosa que no arribaria a portar més feina que un més i mig. Descomptant-li els dies de vacances no lectius i possibles segons, minuts, hores i setmanes de distracció momentània per problemes interdepartamentals d'urgència, ja fa dues setmanes o tres que ho podrien haver trobat i jo m'hauria estalviat un cert malestar que deriva del fet insignificant de que se't mig acusi, entre línies i equivocadament, d'estafador.