Rapidesa institucional 2

Tenint en compte que vaig fer una transferència de 150€ al Departament de Física Fonamental, amb data de 16 de juliol d'aquest any, penso que tampoc hauria estat demanar massa que, des de l'esmentat dia 16 fins ahir mateix, quan els vaig enviar per fax la còpia del comprovant de transferència, haguessin pogut trobar-la ells solets. En primer lloc, perquè després d'haver marxat d'una feina que no em compensava, potser no fora pas excessiu que parin d'enviar-me emails del típus: "No trobem els diners". Home, reconec que el de l'agència es va equivocar a l'itroduïr el codi intern absurd que marcava de forma única quina transferència era la que jo havia fet, però, pensant-hi una mica, arribo a la conclusió que no pot haver-hi més de set-cents ingressadors potencials homònims a mi i que hagin aprofitat aquest estiu calurós per a fer una transferència d'una quantitat exactament igual al mateix número de compte que m'havien assignat a mi i amb un assumpte que té una variabilitat tant minsa com la que pot produïr un empleat de banc estandard a l'equivocar-se al picar el codi. Així i tot, haurien de llegir-se unes set-centes línies i comprovar-les meticulosament, cosa que no arribaria a portar més feina que un més i mig. Descomptant-li els dies de vacances no lectius i possibles segons, minuts, hores i setmanes de distracció momentània per problemes interdepartamentals d'urgència, ja fa dues setmanes o tres que ho podrien haver trobat i jo m'hauria estalviat un cert malestar que deriva del fet insignificant de que se't mig acusi, entre línies i equivocadament, d'estafador.