Hi ha dies de decepció gris d'errors de compilador i de llàstima blau fosc d'algoritmes que retornen null o que, simplement, no retornen i creen més gris i més gris fins que desborden la pila (que és multicolor, com la vaca aquella que estava a la falda de la muntanya).
En aquests dies és quan recordo que hom va dir que El poder no és algo que s'hagi d'exercir, sinó que és algo que s'ha de controlar i a qui la consciència, que no s'havia adormit del tot, li va respondre, a cau d'orella, que La creativitat no és algo que s'hagi de controlar, sinó algo que s'ha d'exercir.
Dels dos, el del mig va suspirar i tot mirant cap al zenit amb la vista a l'infinit (on es troben els rajos paral·lels), va dir: però tot apunta a que ho estem fent a l'inrevés.
I així tots cinc van sucar la seva Magdalena en un socabró de café amb llet i van enterrar el cap sota l'ala, mentre rebootaven el kernel contra les llambordes inexistents del camí de la veritat.
