Bé, la veritat és que tenia moltes ganes de fer un post sobre lo imbècils que són al Picnic de Sant Andreu (que no són de Gràcia, però que tampoc me'n fan) perquè van començar seguint la norma meta-física de la Gijonenca (que està jus davant i deu aportar una competència tan gran que han decidit fer un holding) de que no es poden posar tres gustos en un gelat de terrina petita (perquè sinó l'univers es destrueix, o alguna cosa pitjor, com que és obligatori veure el futbol i anar a missa) i han seguit amb la encara més increible atenció al client de que quan demanes una terrina petita (crec que tinc dret a fer-ho) de dos gustos (sembla que tinc dret a fer-ho), acabes amb una bola de gelat d'uns 40gr. tirant llarg qué és com la que et donarien a qualsevol restaurant xinés per postres, on hi ha un gust diguemne bàsic i una beta infiltrada d'un segon gust que, casualment, és d'un altre comensal proper, i per la qual al Picnic et fan pagar la no despreciable quantitat de 1.90€. No és que hom no disposi de 1.90€, si no que per 1.90€ m'espero que m'omplin la terrina petita, que és el que he demanat, ja que si hagués volgut els hauria dit que si em podien posar una bola de gelat en una terrina petita (o en una grossa, ja que si la quantitat no depen de la terrina, ja veus), però el que vaig demanar és una terrina petita de gelat de taronja i yogurt[1].
Total, que com que no tinc ganes de cagar-me amb uns que sembla que també s'hagin d'aprofitar dels treballadors normals (encara que, a diferència del que passa normalment en aquesta gran Europa que estem construint, ara no només se n'aprofitin aquells poderosos omnipotents i que no són substancials --com els Bancs de Las Uvas de la Ira--, sinó aquells dels qui sóm els seus clients --com els germans de les novies dels veins de Las Uvas de la Ira que condueixen els tractors que destrueixen el que abans era de tots--) i volia, en canvi, aprofitar per fer notar que hom també, de tant en tant i més que res per no caure en el costumbrisme, ha fet una cosa que pot semblar útil per a alguns (i d'allò més absurda per altres), però de la que, mira, no me n'arrepenteixo i he fet amb il·lusió: he traduit Dilogs al català. Ho he fet perquè m'ha donat la gana, tampoc ens hem de posar trascendentals, ara.
[1] he d'agraïr, es clar, que no fossin tampoc tant absurdament literals com per construïr-me expressament una terrina petita de gelat de taronja i de yogurt, perquè sinó hauria d'haver-me trencat les dents per donar-los 1.90€ amb la mateixa precisició linguística.
2 comentaris:
Tenim que:
a) Si et posen una tarrina amb 3 gustos fa explotar l'univers i
b) el LHC el farà implosionar...
Per tant, arribem a la conclusió que tots els tècnics del LHC hauran de menjar tarrines petites de tres gustos.
Jo encara diria més, donat la tirada que tenen el personal que circula per l'LHC a la cromodinàmica quàntica (que, dit sigui de passada, no té res a veure amb l'Agata Ruiz de la Prada), penso que hauran de menjar terrines petites de tres sabors (més que gustos) amb càrrega de color diferents, de forma que el color total sigui neutre: "pot posar-me un gelat de maduixa, vainilla i pistacho?", "SU(3) invariant o en una tarrina quàntica amb rotura de simetria i un topping de Higgs?", "No, no, que sinó la temperatura efectiva del plasma de gluons no em deixaria dormir per excés de lluminositat", "Llavors li posaré de regal una cullera magnètica d'un milió de teslas, però, siusplau, no l'endolli al mateix temps que el microones que Ginebra es quedaria sense llum."
Publica un comentari a l'entrada