Tothom qui hagi agafat el Metro a les hores punta del matí o (i potser encara més) de la tarda té una teoria pròpia sobre el buidatge de l'andana (per no dir baixador, que seria molt més correcte i lleig). De fet, mentre surts del vagó i esperes a sortir del metro, tens temps de sobra per a l'anàlisi.
Els "tolerants" entre cometes fan cua pacientment i a risc de ser empesos al forat de la via quan el metro marxi perquè pensen que si volen pujar amb les escales mecàniques s'han de posar a la dreta i deixar un carril (per dir-ho d'alguna forma, ja que l'amplada d'unes escales mecàniques és molt menor que la distància entre caderes d'una dona que hagi parit més de tres fills) buit per als que tenen pressa i volen pujar per les escales mecàniques i caminant (a aquestes velocitats extremament no relativistes la composició de velocitats és una suma de vectors de no res, tot linial). Normalment hi ha qui o bé pensa més o bé viu a la inòpia i s'atura enmig de l'escala mecànica, ocupant el troç esquerre. No cal dir que els impacients que van amb un coet al cul i amb lleganyes als ulls i un troç de bolleria industrial a la ma, perden els estreps i reneguen mentre posen emfasi en el seu dret a circular sense obstacles. A priori podria semblar que tinguin raó i que les velles despistades i caduques que també són malparides i tocacollons, podrien molt bé fotre el fotut favor d'apartar-se i posar-se a la dreta, deixant el carril pels qui tenen pressa.
Pensant-ho dues vegades, però, recordo que el cabal, que és una mesura de la quantita de fluid que passa per una determinada conducció o canal, depén tant de la velocitat com de l'area del conducte. Així que penso, amb la densitat gairebé infinita d'individus de totes les especialitats (lents, ràpids, nets, bruts, brutíssim, extra bruts i guarros), el més òptim és ocupar els dos carrils (que són un per als hómids típus BIG SIZE o per les escales tipus Liliput, com les de Sagrada Família) i no queixar-se. De fet, així ens estalviariem de girar-nos cap a un dels ràpids lleganyosos i dir-los: "Perquè no fots el fotut favor de posar-te el despertador deu minuts abans, rentar-te cada matí la cara i deixar de culpar a la gent de la teva incapacitat d'entrar a l'hora a la feina?".
Si la densitat és més alta encara, fer dues rengleres a l'escala mecànica i que les dues, a sobre!, caminin, ja seria el colmo de l'optimització. Això sí, pujar per la no mecànica, ho descarto per possible xoc inelàstic frontal.
