Aquella nit d'hivern, la Josefina va treure's els mitjons i va deixar-los a l'ampit de la llar de foc mentre un guarda de la cort l'espiava des de la caserna de vigilància. El soldat, potser perquè havia begut algun got més de pacharan al sopar d'empresa, va imaginar, en veure la cama nua, un pernil de gla de 70€ el Kilo i va mossegar-se el llavi inferior mentre notava un bulto que li feia nosa a la butxaca.
La Josefina, que com més dies feia que pensava que l'espiaven més semblava notar aquella escalfor suau pròpia de l'oporto i més ganes tenia de menjar turró, va acostar-se a la caserna remenant el darrere. El soldat va posar-se a suar i va intentar no mirar-li els pits, que no recordava tant grans. Mentre sortia d'una reflexió metafísica on concloïa que les lents convergents i divergents adequadament disposades produïen un augment òptic, va trobar-se la Josefina davant seu, clavant-li la mirada als pantalons. Seguint ordres i amb tota la disciplina i dignitat que li havien inculcat a base de garrotades, va quedar-se ferm i mirant a l'infinit.
La Josefina, que tenia molta empempta per aquestes coses i estava contenta, va introduir suaument la ma a la butxaca del soldat i va trobar-hi una cosa ben dura. Sorpresa, però decidida, va aixecar el cap un moment, va mirar-lo als ulls tot suplicant permís, i va acostar-se-la als llavis mentre obria bé la boca per agafar aire.
Napoleó havia seguit tota la maniobra des de lluny amb molta cautela i paciència, però arribats a aquest punt va empunyar l'espasa i va començar a correr mentre pensava (en Francès) algun tipus d'insult adequat a l'ocasió. Però tant sols un segon abans que l'espasa pogués tocar el coll del soldat i segar-li per sempre la vida, va sentir les primeres notes de La Marsellesa. De cop i volta, mil pensaments van passar pel seu cap, el més important del quals era que la Josefina no era bòrnia, que no tenia cap ull de vidre. Comprenent-ho tot sobtadament, va abaixar l'arma i va tocar lleugerament l'esquena de la Josefina perquè es girés mentre cridava per a que tothom el sentís: "A partir d'ara, el dia 24 a la nit cadascú a casa seva!, amb la família! Ah, i queden suspeses les classes de música fins a nova ordre!" Va pessigar la galta a la Josefina, va passar-li la ma per l'esquena i va tornar-se'n a casa amb la seva dona.
El soldat, acatant a l'acte les noves ordres, va anar-se'n a casa, i per celebrar que li havien donat festa, va improvisar una infinitat de cançons amb l'harmònica, mentre la seva dona servia turrons als nens i feia el rostit de l'endemà mentre el mirava amb el somriure dels dissabtes a la tarda. Nou mesos després van tenir un nen molt bufó i li van dir Jesús perquè va esternudar al quiròfan.
