Batman

Avui he assistit a un bateig i no era pas d'una pilota. És a dir: que he anat a un d'aquests rituals cristians. Ho lamento, però, com als casaments (i a les antigues activitats protocolaries del Pavelló Rosa), no entenc res.

A les persones que els agrada el Batman i que creuen (potser) en la seva existència, o que la vodrien, a les persones que llegeixen llibres (o còmics) on hi surt el Batman, a les persones que parlen del Batman, que s'hi insipiren, que diuen que transmet uns certs valors, a les persones que de vegades fins i tot es disfrassen de Batman per cel·lebrar alguna cosa, a aquestes persones la gent els anomena freakies.

Mentre estava assegut al banc de l'esglesia intentant entendre un borrall d'alguna de les bestieses que deia l'home que anava disfresat amb una túnica extranya i parlava amb el mateix convenciment de qui et diu que és obvi que a la pàgina p del Watchmen hi ha una referència al número n de Batman, m'he adonat que, en canvi, no tinc ni idea de perquè a aquestes persones no els anomenem freakies.

Ontologicament el Batman i Deu són equivalents, però el primer és humà.